Metàfores de Charles Chooh

A la següent entrada parlaré de les 4 metàfores, de 4 maneres diferents d'utilitzar l'ordinador dins de l'aula.
Trobem la metàfora tutorial, la de construcció, la de laboratori i la de caixa d'eines. 

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com un tutor. Aquesta metàfora parla sobre l'ordinador com a model reproductor tradicional del procés d'ensenyament i d'aprenentatge. Cap als anys 50 s'entén als ordinadors com unes maquines per ensenyar als alumnes i ensenyar. 
L'ordinador interacciona tant amb l'alumne, com amb el mestre i amb els dos alhora.

• Entre l'ordinador i l'alumne, quan l'alumne respon les les preguntes que aquest li planteja i seguit aquest l'avalua.
• Entre ordinador i mestre, ja que el docent crea aquests programes d'exercici i de pràctica,dur a terme la presentació de la informació tenint en compte la diferencia i individualització de cada alumne. 
• Entre mestre, alumne i ordinador a la vegada, ja que el docent valora els continguts que ha après l'alumne mitjançant els continguts que el nen ha abocat en l'ordinador. Un clar exemple d'aquest programa és el Jclic i altres programes ja que totes les activitats que es duen a terme es queden registrades, per tal que el professor pugui fer després la valoració del que ha fet l'alumne. 

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com un alumne. En aquest cas és el nen qui controla l'ordinador. 
Senmour Papert cap als anys 60 crea el concepte conegut com Micromon, que consisteix en que  a partir de la experimentació, l'alumne construeix idees. Papert defensa que l'ensenyament prematur comporta que el nen no aprengui ni descobreixi per ell mateix.

3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com un simulador. Aquest metàfora és semblant a la segona però amb una innovació. L'aprenentatge segueix present però en aquest cas esta limitat ja que l'alumne no pot dur a terme variables. Això comporta que l'alumne estigui vetat en un mateix entorn. Tot això provoca que l'alumne s'allunyi del món real i s'aïlli. 

4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com una eina.
Amb aquesta es pretén que els infants coneguin eines de suport a la comunicació. Una avantatge d'això és que no substitueixen directament als materials reals.

Proposa noves possibilitats expressives, l'ordinador se situa al mig de la realitat i de les persones, ja que d'aquesta manera es relacionen les activitats proposades pels alumnes amb les experiències de la vida diària.

M'ha agradat i alhora m'ha interessat el fet de veure i conèixer les diferents maneres en les que l'ordinador es relaciona tant amb l'alumne com amb el mestre. Tot això des del meu punt de vista m'anirà molt bé en el meu futur com a mestre alhora d'introduir les noves tecnologies a l'aula. 
Penso en el fet de que pugui arribar el dia en el que els aparells tecnològics puguin substituir als llibres i no és una cosa que m'agradi ja que a mi personalment m'agrada i més molt útil aprendre i estudiar del llibre de paper que d'un ordinador. 
Tot i això a hores d'ara puc dir que tant el mestre com l'alumne són dos agent amb molta relació amb les noves tecnologies encara que no ho sembli. 

Territori i Identitat

El treball modular de Processos Educatius II és el de Territori i Identitat. Aquest treball consisteix en que en parelles busquem allò que ens identifica, ja sigui la poesia, el cine, la música, un lloc, una escola. etc. El que es vol aconseguir amb aquest treball és trobar una relació entre els components el grup.

El meu grup està format per l'Agnès Garrell , el Jordi Carné i jo, l'Alba Fresno. Nosaltres van escollir la música ja que parlant i decidint quin tema voliem treballar, hem vist de que els tres ens agrada la música i que al llarg de la nostre vida hem tingut contacte amb un instrument a curt o a llarg termini.  

Amb aquest treball el que volem aconseguir és transmetre a partir d’una cançó  que hem composat els diferents sentiments i les diferents emocions que es poden sentir degut al ritme, la lletra, la melodia, l'entonació i una sèrie de característiques que poden variar en una cançó. Volem aconseguir transmetre-us els nostres sentiments a partir de la cançó.

Primer vam, explicar que significava la música per cadascú de nosaltres tres. Per l'Agnès era magia ja que la feia desconnectar i centrar-se en els seus dits a l'hora de tocar la guitarra. Pel Jordi era desconnectar del món ja que ell te un grup i el moment en el que pràctica ell desconnecta del món i s'aïlla. Per a mi la música és a la meva vida des de ven petita i significa molt perquè en aquells moment d'estrés allò que hem tranquil·litza és tocar el piano ja que em concentro només en el que sento i toco

Tot seguit vam composar una cançó que parlava sobre una nena que es deia Sami que era adoptada i al arribar aquí veia la gran quantitat de diferencies que hi havia. Això ho vam relacionar amb la germana adoptada del meu company Jordi, encara que la història no era sobre ella.
La cançó és:

Sóc una nena de 5 anys

i m’he trobat en un avió

he deixat els meus germans

per anar a un món millor

(part musical)

I ara quan he arribat

Davant d’una escola amb patis tancats

i a una classe amb molts nens

però amb ningú al costat.

Potser és que sóc diferent

com el meu color de pell

i poc a poc em vaig integrant

/ i em vaig fent gran

(part musical)

I amb el pas del temps

em vaig acostumant

a viure en aquest nou món

m’oblido de amb qui estava abans.

Però un dia em van fer tornar

per cuidar els meus germans

una notícia ha arribat

on diu que la meva mare ha marxat.

Que no saps com l’he odiat

tant com l’he estimat

he maleït els records dels petons

que per sempre em quedaran gravats.

I ara joooooo.. amb… el record

els vull poder ajudar

els vull poder recordar

sense fer mala sang

sense esperar que algun dia tornaré.

Bon Comunicador

Sense l'humor la vida ens resultaria el triple de difícil. Som l'Alba Fresno, la Marta Mèlich,l'Alba Serra i la Cristina Vilanova, estudiants de primer curs del Grau d'Educació Infantil i Primària a Blanquerna-URL i dins el marc de les assignatures de COED i GTIC ens disposem a presentar a aquella persona que nosaltres hem escollit com a bon comunicador: l'Andreu Buenafuente.

En aquest treball en forma de blog pretenem analitzar la seva personalitat com a comunicador indagant en diferents aspectes de la seva imatge pública com poden ser la seva participació a les xarxes socials com Facebook, Instagram, Twitter i Tumblr, alguns blogs d'interès creatiu per a ell, les seves publicacions com a escriptor a diaris i revistes del panorama estatal i, fins i tot, les seves aparicions teatrals i televisives. Amb tots aquests ítems intentarem construir i ordenar la seva essència com a comunicador en tots els àmbits en els quals es manifesta.

Per tal de realizar amb cura aquesta investigació, hem cercat, seguit, recollit i anotat tota la informació que hem rebut del comunicador i l'hem analitzat de tal manera que poguem expressar i valorar allò que més ens ha interessat.
Val a dir que, després de molt debatre i pensar, la tria del comunicador no ens va resultar massa fàcil a causa de la gran quantitat d'idees de les quals disposàvem. De totes maneres, vam acordar que faríem l'Andreu Buenafuente ja que ens interpel·la en gran manera els recursos en els quals es basa per comunicar-se així com l'humor i la positivitat característiques que hi posa.

Així doncs us presentem el nostre artefacte final del treball. Si us interessa tant com a nosaltres aquest personatge no dubteu en fer una visita pels diferents apartats del blog tot pitjant a les diferents pàgines que hi ha a la barra superior sota el títol del blog. 

El nostr blog és: http://boncomunicadorbuenafuente.blogspot.com.es/

Esperem que en gaudiu d'allò més!

Taxonomia de Bloom

Una manera  que hem vist és la que ens aproxima a l'activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l'ús de les TIC.

Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956)  van fer per classificar les activitats educatives i que és coneix com taxonomia de Bloom. Una de les seves aportacions va ser que aquestes estaven graduades de més senzilles a més complexes.

Dels tres dominis d'activitats educatives que és van definir: Domini cognitiu, afectiu i psicomotor, en aquest post parlarem del domini de les habilitats cognitives ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, és va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.

Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:

Esta el quadre principal: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital" . Podem veure el quadre del 2008: http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/CuadroBloom2008.jpg



A continuació a partir dels programes que hem utilitzat a classe de GITIC hem creat una piràmide, classificant segons nosaltres els programes a les diferents parts de la piràmide.

T'estimo...

A classe de Comunicació, Oral, Escrita i Digital ens van proposar un treball que consistia en memoritzar una poesia que ens agradés i recitar-la davant de la classe. 

Vaig pensar en quina de les tantes poesies en català podia escollir ja que havia de ser una que m'agrades i des del meu punt de vista havia de ser una poesia que parles d'alguna cosa significant per a mi. Vaig pensar i em vaig adonar de que a hores d'ara a la meva vida una de les coses més presents és l'amor i que al buscar poesies sempre en buscava alguna que estigues relacionada.

Buscant poesies vaig trobar un bon grapat que tractessin d'amor però al llegir el títol d'aquesta vaig decidir que era la meva. "Així, t'estimo" aquest curt i simple títol em va transmetre un grapat de sensacions ja que sempre he pensat que cada manera estima per motius diferents i a la seva manera. 

L'autor d'aquesta poesia no el vaig trobar tot i que vaig buscar per tots els racons possibles però resultà que era anònima. 

Finalment, vaig memoritzar-la i recitar-la davant de la classe.

T'estimo, 

sense condicions ni reserves,

sense raons ni preguntes.

Pel sol fet d'estimar-te,

així, t'estimo.

T'estimo,

sense paraules buides, 

ni expressions complicades,

sense afegits ni pedaços,

sense cadenes ni trampes.

D'aquesta manera t'estimo.

Perquè tu ets tu,

i tu ets tot el que jo desitjo,

i em faltaria l'aire

i no entendria la vida

sense el teu somriure.

Així, t'estimo!

Estava nerviosa, el cor m'anava a cent per hora i em suaven les mans. Mai em poso nerviosa per les exposicions però aquest cop estava com un flam. Només començar a recitar m'equivoco, tanco els ulls, respiro i torno a començar. 

Al acabar em vaig sentir feliç i contenta amb mi mateixa ja que havia aconseguit recitar el poema sense traves ni errors, havia aconseguit transmetre els meus sentiments als meus companys a través d'un poema, de la mirada i de l'entonació. 

M'ha agradat molt dur a terme aquesta activitat ja que treballaven tant la memorització, com el fet de poder controlar els nervis i alhora practicàvem l'entonació, la vocalització, la velocitat a l'hora de parlar i tot allò que s'ha de tenir a l'hora de parlar en públic.

Autobiografia escolar

De petita vaig anar a la llarg d’infants de sota casa meva, es deia La Serralada, quan em poso a pensar en els anys que vaig passar m’emociono. Van ser unes anys molt  bons degut a que tenia una relació molt bona amb les meves professores. 

Al Serralada estàvem barrejats, és a dir, a la meva classe hi havien nens més petits que jo i d’altres més grans. Com a futura mestre no veig això com un problema ja que trobo bé que els nens es relacionin amb els de diferents edats i trobo que potser aquells alumnes de fi d’any es troben més còmode en una classe d’un any inferior i aquells de principi d’any en una de superior.

Després vaig passar com jo deia a “ l’escola dels grans” vaig fer preescolar i tota la primària a l’escola l’Estel també del meu barri. A preescolar treballàvem per projectes i sempre teníem alguna cosa nova a aprendre. Fèiem racó de plàstica, de lectura que anàvem a la biblioteca, teníem música, naturals a l’hort. Si penso amb això com a futura mestre veig com a bones activitats pels alumnes fer una varietat d’activitats. Penso que esta be treballar per projectes ja que no et dediques només a fer fer als nens fitxes i llibres. 

Una cosa de les que em ve a la ment molt sovint moltíssims cops és de com apreníem els números i les lletres. Agafàvem una cartolina dibuixàvem la lletra la retallàvem i ens la penjàvem al coll, així duran tot el curs i cada setmana apreníem un numero i una lletra nova, de pal o lligada. Recordo que a mi m’agradava moltíssim perquè sempre quan arribava a casa anava a un racó que tenia a la meva habitació i penjava la lletra d’aquella setmana. 

Hem quedava a menjar a l’escola i recordo que les taules eren triangulars i ajuntàvem dos per formar un quadrat. Ens col·locaven per ordre de llista i per cursos.

Al passar a primària seguia anant amb els mateixos companys ja que la meva escolaera d’una sola línia. Portava tres anys amb ells i encara em quedaven sis més. Penso que al anar tants anys amb els mateixos companys et fa crear com una petita família, un cercle d’amics que per molt que en un futur canviïn d’escola i es separin sempreestaran allà degut a estar tant units tantes hores , dies i anys.

A primària tenies els tutor durant dos anys. Tenies a primer i segon un, a tercer i quart un altre i després un diferents a cinquè i sisè, però a nosaltres en va tocar la mateixaprofessora a primer i segon i a cinquè i sisè. Recordo moltíssim a aquella professora perquè per a mi va ser la millor que vaig tenir. Al principi durant primer i segon no ho valorava tant però a cinquè i sisè encara i el seu mal geni i alguns detalls que no ens agradaven era de les millors professores ja que et preparava i t’ensenyava demanera diferent. Si em poso a pensar recordo que un dia estàvem a classe aprenent matemàtiques i ningú ho entenia, de sobte es va aixecar ens va posar a tots en fila i a partir d’un joc va intentar explicar-nos les multiplicacions. Encara i això tinc males experiències amb algun que altre professor durant la primària. Recordo un professor que es deia Antoni, que impartia educació física que era el professor més borde, repel·lent i dolent que havia tingut mai. Hi ha una cosa que em va marcar que va ser un cop que hem vaig lesionar el genoll fent la seva classe i durant una setmana no 

vaig poder fer la classe, llavors mentrestant la meva classe feia les activitats jo vaig agafar una pilota de basquet per no avorrir-me. De sobte l’Antoni se’m va posar a cridar que pensava que estava fent, que si estava lesionada no podia fer cap mena d’exercici, quan jo estava asseguda botant la pilota. Quant li vaig dir que era per no avorrir-me em va cridar dient que a partir d’aquell dia ja hem donaria motius per no avorrir-me, des de aquell moment quan tothom acabava l’escalfament abans de començar a dur a terme algun joc o activitat jo havia de corre 5 voltes mes per tal de no avorrir-me. Penso com futura mestre que aquest comportament no era l’adequat ja que això provocava que els alumnes tinguessin un refús cap al professor i que els alumnes es revelin en contra d’ell. Això provoca que el professor s’hagi de posar més seriós i contundent amb la classe i d’aquí es creí com una cicle que no acaba ja que aniria augmentant tant per part dels alumnes com per la del professor. 

També vaig tenir molts bon professors que intentaven de diverses maneres fer-nos aprendre. Recordo que fèiem càlcul mental a classe de matemàtiques. A la meva classe ens aixecàvem tots i ens posàvem a la paret en orde de llista. El professor ens anava dient operacions un per un i segons anaves contestant bé avançaves i si t’equivocaves t’atraçaves. Els tres primers aconseguien 0.25 punts més en matemàtiques i els tres últims havien de fer una fitxa de deures. Hem semblava i em sembla un mètode mol correcte i efectiu alhora de tenir als alumnes motivats i aconseguir que d’una manera més didàctica i no tant teòrica els alumnes aconsegueixin tenir un càlcul mental més ràpid i més eficaç, degut a que al tenir com a fi aquell punt de més en la nota ells s’esforcen més.

En general a la meva escola celebràvem les dates mes significatives, a carnestoltes fèiem una jornada especial, cada classe es disfressava d’una cosa que es decidia entre alumnes i pares de cada classe. Al pati es muntava un escenari i es feia una rua en la que podien assistir els pares. Després a San Jordi els alumnes de primària havia de fer una poesia o un conte tant en castellà o en català i després els de preescolar feien dibuixos. Al gimnàs es muntava un escenari en la que dos alumnes de sisè eren els presentador i anaven repartint i dient els premis, hi havia primer, i segon premi de cada modalitat. Els guanyadors s’emportaven una rosa i diversos llibres depenent del premi i el curs. També celebràvem la castanyada en la que anàvem al pati i les cuineres pujaven amb cubells de castanyes al forn i amb un paperina que havíem fet a classe i decorat ens la omplien i ens menjàvem les castanyes. També recordo la festa de final de curs. Cada any al final de curs un divendres a la tarda organitzàvem al pati una petita festa amb inflables i un canó d’escuma i després a la nit per els pares i alumnes un sopar en el que cada família portava el menjar que volgués i es repartia en taules i cadascú podia agafar el que volgués. 

Com a futura mestre sempre he vist correcte això de celebrar dates importants a l’escola ja sigui San Jordi, Carnestoltes, la Castanyada, etc. Penso que és una manera diferent de fer veure als nens la importància d’un esdeveniment, d’una data important, el perquè i el que es dur a terme aquell dia. D’aquesta manera penso que els nens posen més interès en aprendre el perquè ja que hi participen ja sigui fent poesia, decorant l’escola o simplement fent la paperina per portar castanyes.

Si em poso a pensar, en conclusió he tingut sort i m’han agradat molt els meus anys en aquestes dos escoles tant la llarg d’infants com la de preescolar i primària. Tinc tant bon records com dolents però si ho poso en una balança sense cap dubte guanyarien la quantitat de bons moments i experiències que he viscut durant aquells anys. Cada cop que passo per davant de les meves escoles em venen un mar de records i emocions. 

Quan jo arribi a ser mestre intentaré posar en pràctica tot allò que penso que és més adient i correcte a l’hora d’ensenyar als meus alumnes. M’agradaria molt posar en pràctica allò que jo he viscut i intentaria canviar els contratemps o errors que jo veia en el meu ensenyament. 

Se que passar del mestre d’alumna al de professor és una cosa difícil ja que et trobes 

en llocs diferents degut a que un et diuen el que has de fer i en l’altra ets tu qui diu el que s’ha de fer.

Voki

Voki és una eina interessant que podem trobar dins d'un aula. Es tracta d'un widget gratuït que produeix un "voki" o avatar que es mou i diu el allò que li escribim. Aquest avatar és un personatge fictici que es creant a Internet i que cada alumne crea amb les caracteritique spersonales que cada persona vol i amb això li donem una vida. Els avatars ens permeten crear una imatge més enllà d’una imatge física. Com utilitza la tecnologia Text-to-speech (passar del text a la veu), ens pot ser de gran ajuda per ajudar als alumnes a la reflexió del seu propi text i ens pot ajudar també a nosaltres amb la pronunciació d'una forma lúdica.

Voki serveix per la producció d'un personatge. A aquest personatge el podem caracteritzar i fer-lo únic, a la nostre manera, ja que podem posar-li qualsevol color de pell, cabell , cara, diversos fons, roba, etc.

A més el nostre Voki podem introduir-li texts que són limitats i que aquest expressarà en l'idioma que nosaltres volem.

Penso que és una bona eina a l'hora de activar l'originalitat de l'alumne ja que amb aquest programa es poden dur a terme moltes activitats de creació i cada una d'elles diferents. Amb aquest programa l'alumne pot aprendre diverses llengües ja que hi ha una aplicació que passa el text a àudio i això pot proporcionar una millora en la pràctica de la llengua oral i la seva pronunciació.

Metàfora tutorial

En aquesta metàfora fa referència al programaria que reprodueix el model tradicional d’ensenyament-aprenentatge. L’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant.

En aquella època es considerava que un alumne podia aprendre a través d’una màquina i que el paper del professor podia ser suprimit. Van aparèixer uns primer ordinadors, però poc a poc van anar a pareixent més models i els programaris insidien en les ganes de trobar un programa per instruir als alumnes. Si fem un paral·lelisme d’aquesta metàfora de l’ordinador, si mirem en un procés tradicional sense programes informàtics, podem dir que hi ha una iniciació que va de la mà del docent, el docent explica uns contingut a l’aula, i hi ha una resposta per part de l’alumne, aquest fa preguntes o dona resposta a preguntes del professor, pot dur a terme exercicis ets.. dona una resposta als contingut del docent. El contingut final són les avaluacions, on el professor planteja preguntes i aquest avalua i valora els contingut que han aprés els alumnes, donant una nota, una qualificació. Aquest tipus d’interacció també es pot fer a partir dels ordinadors, en aquest cas la seqüència en paral·lel es que aquest elabora una serie de preguntes que son resoltes i respostes per l’alumne i finalment hi ha una avaluació que està pre-disenyada pel ordinador.

Programa pensat per treballar a tots els cicles, depenent de l’edat i el cicle es durana terme unes o altres activitats. El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar.

L'antecessor del JClic és el Clic, una aplicació que des del 1992 ha estat emprada per educadors i educadores de diversos països com a eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes.

El JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.

Els objectius perseguits en iniciar el projecte foren:

• Fer possible l'ús d'aplicacions educatives multimèdia "en línia", directament des d'Internet. 
• Mantenir la compatibilitat amb les aplicacions Clic 3.0 existents. 
• Fer possible el seu ús en diverses plataformes i sistemes operatius, com ara Windows, Linux, Solaris o Mac OS X.
• Utilitzar un format estàndard i obert per a l'emmagatzematge de les dades, per tal de fer-les transparents a altres aplicacions i facilitar la seva integració en bases de dades de recursos.
• Ampliar l'àmbit de cooperació i intercanvi de materials entre escoles i educadors de diferents països i cultures, facilitant la traducció i adaptació tant del programa com de les activitats creades. 
• Recollir els suggeriments de millores i ampliacions que els usuaris heu anat enviant. 
• Fer possible que el programa pugui anar ampliant-se a partir del treball cooperatiu entre diversos equips de programació. 
• Crear un entorn de creació d'activitats més potent, senzill i intuïtiu, adaptant-lo a les característiques dels actuals entorns gràfics d'usuari.

• 

Penso que aquest programa sol no podria aportar allò necessari per l'alumne ja que no podria respondre aquelles preguntes espontànies que podrien fer els alumnes o no explicaria de maner adequada. Penso que com a suport per la classe amb el mestre estaria molt bé perquè és una manera diferent d'aprendre però un ordinador o un programa no podria substituir mai a un mestre ja que no pot donar un feedback.

Història dels nostres avis

A classe d'Història i  Antropologia de l'Educació hem fet un treball que consistia en fer-li una entrevista als nostres avis per tal de conèixer com era l'educació a la seva època i tot el que ha arribat a canviar l'escola, tant les assignatures, els horaris, els professors, la metodologia...

Aquest treball l'hem fet en grup i hem trobat l'avia d'una companya. Era l'àvia Núria Puig, que va començar a anar a l'escola sobre als anys 40, després de la guerra civil. La família de la Núria havía considerat a Franco com un líder i això ella ho recorda amb molta tristessa. A l'escola a classe i a casa tenien un quadre d'ell penjat a la paret.
L'àvia Núria va anar a l'escola durant 12 anys, des dels 2 fins els 14. A casa la Núria anar a l'escola era una cosa molt important ja que en aquella època estava ben vista aquella família que els fills podien anar a l'escola i perquè era molt important tenir uns coneixement i poder aprendre nous conceptes.
El que més li agradava a la Núria eren les matemàtiques però aquesta avia tenia una particularitat i era que li agradava molt tot allò que estava relacionat amb els difunts. De petita quant al poble moria algú li demanava permís a la seva mare per poder anar al cementiri a veure com treien als morts dels nínxols. A hores d'ara encara li dura una mica aquella tradició i tot i els anys fa col·lecció d'esqueles i recordatoris.
La Núria recorda que a l'escola al principi estaven barrejant nois i noies però a mesura de que anava passant els anys va arribar al punt d'estar separats nois i noies, ja que els nois ja anaven amb el becari.

La Núria sempre riu quan es possar a pensarr en el que feien a l'escola, els hi explicaven les coses pero mai aprofundien en cap tema i no entenien res, però el pitjor era que a sobre de no assabentar-se de res, els hi explicaven tot en castellà perquè tocava fer-ho així.
Els hi possaven deures i algunes vegades com la Núria té germanes més grans, els hi afagava els llibres i els hi copiava.

Nova experiència

A la Universitat Ramon Llull hi ha una setmana de reflexió en la que els alumnes de primer d'Educació tant de Primària com de Infantil anavem amb un alumne de 3r a l'escola en la que aquest està de pràctiques per poder tenir un primer contacte amb els alumnes des del punt d'un professor.

A mi em va tocar una escola de Badalona, al barri de La Salut. Aquesta escola és l'escola Josep Carner

L’escola Josep Carner és una escola pública, que engloba des de infantil fins a primària tenint 2 línies per curs. És una escola que acull a la diversitat, treballen per la integració i tenen molt present les diferents ideologies que de l’escola.

És una escola laica, també compta amb el projecte d’escola verda, la seva metodologia és bastant tradicional (no treballen per projectes, per racons, ni utilitzen gaires dinàmiques).

A mi em va tocar fer la pràctica al curs de 6è. És una classe de 24 alumnes, 16 nenes i 8 nens. La metodologia que utilitzen és tradicional, utilitzen llibres, quaderns o fitxes; tot i que, la tutora diu que per ciències socials fan més dinàmiques fent mapes conceptuals, gràfics, etc. És un grup d’alumnes treballadors però força despistats i moguts.

En aquesta classe tenen dos delegats que tenen una “llibreta dels problemes” en la que apuntes els problemes que els alumnes de la classe tenen i volen resoldre i també és un lloc on apunten aquelles persones que es porten malament a classe.  

Tot i que no treballen ni per racons ni per projectes es a dir poca llibertat tenen, dins de l’aula la professora els hi deixa escollir d’alguna manera el lloc on es volen assentar. Ells uns cops escolleixen el company que volen tenir al costat i ella els distribueix, i unes altres vegades ells es col·loquen al lloc on volen i la professora els reorganitza.

D’esprès dins de l’escola a l’hora de decorar-la per exemple per Nadal, els delegats tenen una reunió amb la resta de delegats dels altres cursos més professors, en la que es recullen idees que cada classe a votat i a decidit per decorar-la i desprès cada curs haurà de fer una cosa per decorar-la.

Una altre cosa que hem va agradar es que els alumnes de 6è apadrinen a alumnes de p-5 i aquests els ensenyen a llegir. Van a la biblioteca escollen un llibre i els hi expliquen als petits i els hi ensenyen a pronunciar el català correctament i aprendre a llegir bé.

De tot això trec una molt bona experiència ja que amb aquests dos dies he acabat de saber al cent per cent que en un futur vull ser mestre. Ha sigut una molt bona experiència, encara que ha sigut molt curta, jo m'hagués quedat molts més dies amb aquells nens, a aquella escola, amb la meva padrina i professors. Només dir que estic destijant tornar a fer pràctiques i tenir més contactes amb els nens.

Pissarres digitals interactives i tauletes a l'aula

A la setmana de reflexió de l'Universitat Ramon Llull va haver una conferència en la que s'explicava les noves tecnologies, en concret les pissarres digitals interactives i les tauletes dins de l'aula

La conferència va començar amb una explicació i presentació d'una pissarra digital, els seu funcionament, que es podia fer amb ella i el que es duia a terme a l'aula conjuntament amb els alumnes. 
Les pissarres digitals són molt més que una simple pissarra, no només és un lloc en el que podem escriure, sinó que és una tecnologia que ens permet obrir-nos i visitar el món fent que entri dins de la nostre aula.
Al ser tàctic aquesta pissarra ens permet interaccionar de manera diferent amb ella. Però la interacció no sempre és una cosa molt clara. Ja que no sempre afavoreix en l'aprenentatge. 
Hem de tenim en compte de que l'alumne també ha d'interaccionar i al ser una única pissarra al aula impossibilita la interacció constant de tots els alumnes. 

Tot seguit van passar a explicar-nos l'exemple d'una escola en la que els alumnes aprenien i duien a terme activitats i classes a través i utilitzant la tauleta digital. Ens explicaven que els alumnes estaven més atents i que aprenien de manera diferent ja que molts cops podien tenir una tauleta digital cada alumne. Ens comentaven que el dia que no era així els alumnes no tenien problema en compartir-ho amb un altre company i que una cosa que els hi sorprenia era que al reves que amb joguines o llibres que sempre hi havia problema alhora de compartir-ho amb la tauleta digital era tot el contrari i a hores d'ara encara no hi havia hagut cap problema. 


Si em poso a recordar, aquella conferència hem va semblar molt interessant ja que no havia pogut veure ni mai hauria pensat en que un dia arribarien els nens a treballar amb totes aquestes noves tecnologies i que d'aquí es podrien treure resultats positius. 
Penso que si es dur a terme de manera correcta podria ser un bon mètode de treball tant les pissarres digitals com les tauletes. 

Abans de la conferència jo pensava que en una aula en la que es treballés amb ordinadors, tauletes, ipads, els nens no tindrien el mateix rendiment ni eficàcia que d'altres aules ja que veia aquestes eines com un problema alhora de la concentració dels alumnes. Després d'aquesta conferències desprès dels exemples i vídeos que han passat a la conferència dels alumnes a l'aula la idea que tenia des de un principi em va canviar tot i que actualment si hagués de treballar amb elles a l'aula em seria una mica complicat ja que m'hauria d'adaptar i saber bé com funciona l'eina per desprès ensenyar-li als alumnes com fer-la servir. 

SCOOP.IT

Scoop.it és una eina que permet  buscar tòpics que ens interessin, pujar notícies i pàgines que ens hagin agradat, és a dir ordenar tot allò que ens interessa en una mateixa pàgina. També podem seguir altres perfils de gent i amics per tal de saber i coneixer els seus interessos i gustos. Seria una eina molt semblant al Facebook però amb les seves diferències.

A l'hora d'ordenar els continguts ho fem en apartats anomenats My Topycs, serien com carpetes que agrupen les diferents temàtiques. 
Un altre concepte que aprenen amb aquesta eina serien els scoops que són totes les notícies i articles que anem penjant en el nostre perfil. 
També trobem la pestanya de  dashboard que ens permet visualitzar tot allò que pengen els nostres amics i això poder-ho compartir també nosaltres. 

Trobo que és un programa bastant fàcil de dominar ja que esta tot bastant ben explicat. 
Si volem crear un conte primer hem de donar-li a Sign In i poder accedir des de qualsevol xarxa social, per exemple Twitter. 

Un cop registrat a Scoop.it, el primer que hem de fer és crear un tema, seleccionar l'idioma i afegir paraules clau relacionades amb el tema, de forma que el propi buscador de Scoop.it pugui recorre la web i ens suggereix-hi una sèrie de continguts que pot afegir. Tot allò es pot editar i modificar sempre que es vulgui. 

Com a futura mestre crec que em pot servir de gran ajuda aquest programa a l'hora d'ensenyar alguna informació o notícia a l'aula, ja que amb el Scoop.it ho tindria tot ven endreçat i hem seria més fàcil trobar-ho. 
També trobo positiu el fet de poder segui a altre gent ja que podria estar comunicada, és a dir, podria seguir tota l'activitat d'altres mestres amb la fi d'intercanviar opinions, noticies, etc, sobre l'àmbit educatiu. 

Com parlar bé en públic?

El llibre està adreçat a aquelles persones que volen millorar la seva expressió oral, ens parla de totes les eines que ha de dominar i tenir present un bon orador a l'hora de fer un bon discurs i de parla en públic. 

La principal preocupació és la por i el nerviosisme de parlar davant de tanta gent. Aquest llibre comença parlant del llenguatge oral remarcant la importància d'aquesta. Parla de la retòrica del control de nervis, remarca que a la societat actual no s'ensenya a parlar en públic i això és una marca molt important de l'educació actual. En aquest mateix apartat ens ensenya quines són les frases del discurs. L'autor dona quatre pautes per aprendre com parlar bé en públic i ens ensenya quatre tècniques dle llenguatge oral. 

Hi ha quatre aspectes de la veu que l'orador ha de tenir presents: el volum, la velocitat l'actitud i l'articulació. La respiració és un altre element molt important a l'hora de fer una bona presentació.

La segona part que cal remarcar és el llenguatge corporal i ens parla sobre la importància de l'actitud, ens dona indicacions de com controlar el nostre cos a l'hora de parlar i exposar. S'ha d'actuar amb naturalitat i sobretot improvisar el discurs tenint coneixements sobre el tema i memoritzar tot el que dirà en la presentació oral, s'ha de ser clar, precís i breu. La mirada és un altre dels elements bàsics, ja que aquesta és la manera amb la que es pot intercanviar informació entre l'emissor i el receptor. 

A la següent part ens parla dels mitjans audiovisuals i de suport. Ens aconsella que no hem d'abusar d'aquest ja que el que realment importa és l'orador i el seu guió. Ens ensenya també, com hem de tractar la informació estadística i la informació no estadística. En aquesta mateixa part ens parla de la manera com hem de preparar un discurs. Tot seguit, aprofundeix més en el tema del discurs, la seva estructura, desenvolupaments, pautes, anotacions, etc. I, finalment ens presenta un decàleg del llenguatge oral. 

El guió és el recull de les idees que es volen transmetre al públic i hi ha diverses tècniques per buscar aquestes idees, ja sigui per un bon coneixement del tema o una bona cerca d'informació. 

L'estructura es divideix en tres parts; introducció, desenvolupament i conclusions. Després d'una bona introducció on explicarem de que parlarem en el nostre discurs, passem al desenvolupament que és la part més important ja que és on explicarem de manera més detallada el nostre tema, utilitzant les tècniques per informar i intentar convèncer. 

En conclusió, aquest és un llibre que et dona una sèrie de pautes per poder desenvolupar-te bé a l'hora de parlar en públic.  

A classe de COED desprès de llegir aquest llibre van crear un decàleg col·lectiu sobre els deu punts que creiem que eren els mes importants. 

Decàleg: 

1.       El guió és la carcassa del discurs i és un conjunt d’idees principals ordenades (segons la finalitat de l’orador)

2.       Respondre les 4 preguntes: per què? (objectius),  a qui? (al públic), què (guió) i com? (els mitjans).

3.       Llenguatge oral, clar i concís. No es tracta de resumir sinó de trobar la paraula indicada i fer frases curtes.

4.       Naturalitat en l’exposició oral. Poder parlar en públic correctament no és innat i sempre es pot aprendre.

5.       No abusar dels mitjans audiovisuals.

6.       Retroalimentació (feedback): t’alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs i requereix tenir un cert grau d’empatia i adaptació del discurs al públic.

7.       Locució: la veu (volum o intensitat), entonació, respiració i silenci.