lunes, 9 de diciembre de 2013

Territori i Identitat

El treball modular de Processos Educatius II és el de Territori i Identitat. Aquest treball consisteix en que en parelles busquem allò que ens identifica, ja sigui la poesia, el cine, la música, un lloc, una escola. etc. El que es vol aconseguir amb aquest treball és trobar una relació entre els components el grup.

El meu grup està format per l'Agnès Garrell , el Jordi Carné i jo, l'Alba Fresno. Nosaltres van escollir la música ja que parlant i decidint quin tema voliem treballar, hem vist de que els tres ens agrada la música i que al llarg de la nostre vida hem tingut contacte amb un instrument a curt o a llarg termini.  

Amb aquest treball el que volem aconseguir és transmetre a partir d’una cançó  que hem composat els diferents sentiments i les diferents emocions que es poden sentir degut al ritme, la lletra, la melodia, l'entonació i una sèrie de característiques que poden variar en una cançó. Volem aconseguir transmetre-us els nostres sentiments a partir de la cançó.



Primer vam, explicar que significava la música per cadascú de nosaltres tres. Per l'Agnès era magia ja que la feia desconnectar i centrar-se en els seus dits a l'hora de tocar la guitarra. Pel Jordi era desconnectar del món ja que ell te un grup i el moment en el que pràctica ell desconnecta del món i s'aïlla. Per a mi la música és a la meva vida des de ven petita i significa molt perquè en aquells moment d'estrés allò que hem tranquil·litza és tocar el piano ja que em concentro només en el que sento i toco

Tot seguit vam composar una cançó que parlava sobre una nena que es deia Sami que era adoptada i al arribar aquí veia la gran quantitat de diferencies que hi havia. Això ho vam relacionar amb la germana adoptada del meu company Jordi, encara que la història no era sobre ella.

La cançó és:


Sóc una nena de 5 anys
i m’he trobat en un avió
he deixat els meus germans
per anar a un món millor
(part musical)
I ara quan he arribat
Davant d’una escola amb patis tancats
i a una classe amb molts nens
però amb ningú al costat.

Potser és que sóc diferent
com el meu color de pell
i poc a poc em vaig integrant
/ i em vaig fent gran
(part musical)
I amb el pas del temps
em vaig acostumant
a viure en aquest nou món
m’oblido de amb qui estava abans.



Però un dia em van fer tornar
per cuidar els meus germans
una notícia ha arribat
on diu que la meva mare ha marxat.
Que no saps com l’he odiat
tant com l’he estimat
he maleït els records dels petons
que per sempre em quedaran gravats.



I ara joooooo.. amb… el record
els vull poder ajudar
els vull poder recordar
sense fer mala sang
sense esperar que algun dia tornaré.



No hay comentarios:

Publicar un comentario