A classe de Comunicació, Oral, Escrita i Digital ens van proposar un treball que consistia en memoritzar una poesia que ens agradés i recitar-la davant de la classe.
Vaig pensar en quina de les tantes poesies en català podia escollir ja que havia de ser una que m'agrades i des del meu punt de vista havia de ser una poesia que parles d'alguna cosa significant per a mi. Vaig pensar i em vaig adonar de que a hores d'ara a la meva vida una de les coses més presents és l'amor i que al buscar poesies sempre en buscava alguna que estigues relacionada.
Buscant poesies vaig trobar un bon grapat que tractessin d'amor però al llegir el títol d'aquesta vaig decidir que era la meva. "Així, t'estimo" aquest curt i simple títol em va transmetre un grapat de sensacions ja que sempre he pensat que cada manera estima per motius diferents i a la seva manera.
L'autor d'aquesta poesia no el vaig trobar tot i que vaig buscar per tots els racons possibles però resultà que era anònima.
Finalment, vaig memoritzar-la i recitar-la davant de la classe.
T'estimo,
sense condicions ni reserves,
sense raons ni preguntes.
Pel sol fet d'estimar-te,
així, t'estimo.
T'estimo,
sense paraules buides,
ni expressions complicades,
sense afegits ni pedaços,
sense cadenes ni trampes.
D'aquesta manera t'estimo.
Perquè tu ets tu,
i tu ets tot el que jo desitjo,
i em faltaria l'aire
i no entendria la vida
sense el teu somriure.
Així, t'estimo!

Estava nerviosa, el cor m'anava a cent per hora i em suaven les mans. Mai em poso nerviosa per les exposicions però aquest cop estava com un flam. Només començar a recitar m'equivoco, tanco els ulls, respiro i torno a començar.

Estava nerviosa, el cor m'anava a cent per hora i em suaven les mans. Mai em poso nerviosa per les exposicions però aquest cop estava com un flam. Només començar a recitar m'equivoco, tanco els ulls, respiro i torno a començar.
Al acabar em vaig sentir feliç i contenta amb mi mateixa ja que havia aconseguit recitar el poema sense traves ni errors, havia aconseguit transmetre els meus sentiments als meus companys a través d'un poema, de la mirada i de l'entonació.
M'ha agradat molt dur a terme aquesta activitat ja que treballaven tant la memorització, com el fet de poder controlar els nervis i alhora practicàvem l'entonació, la vocalització, la velocitat a l'hora de parlar i tot allò que s'ha de tenir a l'hora de parlar en públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario