lunes, 25 de noviembre de 2013

Història dels nostres avis

A classe d'Història i  Antropologia de l'Educació hem fet un treball que consistia en fer-li una entrevista als nostres avis per tal de conèixer com era l'educació a la seva època i tot el que ha arribat a canviar l'escola, tant les assignatures, els horaris, els professors, la metodologia...

Aquest treball l'hem fet en grup i hem trobat l'avia d'una companya. Era l'àvia Núria Puig, que va començar a anar a l'escola sobre als anys 40, després de la guerra civil. La família de la Núria havía considerat a Franco com un líder i això ella ho recorda amb molta tristessa. A l'escola a classe i a casa tenien un quadre d'ell penjat a la paret.
L'àvia Núria va anar a l'escola durant 12 anys, des dels 2 fins els 14. A casa la Núria anar a l'escola era una cosa molt important ja que en aquella època estava ben vista aquella família que els fills podien anar a l'escola i perquè era molt important tenir uns coneixement i poder aprendre nous conceptes.
El que més li agradava a la Núria eren les matemàtiques però aquesta avia tenia una particularitat i era que li agradava molt tot allò que estava relacionat amb els difunts. De petita quant al poble moria algú li demanava permís a la seva mare per poder anar al cementiri a veure com treien als morts dels nínxols. A hores d'ara encara li dura una mica aquella tradició i tot i els anys fa col·lecció d'esqueles i recordatoris.
La Núria recorda que a l'escola al principi estaven barrejant nois i noies però a mesura de que anava passant els anys va arribar al punt d'estar separats nois i noies, ja que els nois ja anaven amb el becari.

La Núria sempre riu quan es possar a pensarr en el que feien a l'escola, els hi explicaven les coses pero mai aprofundien en cap tema i no entenien res, però el pitjor era que a sobre de no assabentar-se de res, els hi explicaven tot en castellà perquè tocava fer-ho així.
Els hi possaven deures i algunes vegades com la Núria té germanes més grans, els hi afagava els llibres i els hi copiava.





No hay comentarios:

Publicar un comentario