De petita vaig anar a la llarg d’infants de sota casa meva, es deia La Serralada, quan em poso a pensar en els anys que vaig passar m’emociono. Van ser unes anys molt bons degut a que tenia una relació molt bona amb les meves professores.
Al Serralada estàvem barrejats, és a dir, a la meva classe hi havien nens més petits que jo i d’altres més grans. Com a futura mestre no veig això com un problema ja que trobo bé que els nens es relacionin amb els de diferents edats i trobo que potser aquells alumnes de fi d’any es troben més còmode en una classe d’un any inferior i aquells de principi d’any en una de superior.
Després vaig passar com jo deia a “ l’escola dels grans” vaig fer preescolar i tota la primària a l’escola l’Estel també del meu barri. A preescolar treballàvem per projectes i sempre teníem alguna cosa nova a aprendre. Fèiem racó de plàstica, de lectura que anàvem a la biblioteca, teníem música, naturals a l’hort. Si penso amb això com a futura mestre veig com a bones activitats pels alumnes fer una varietat d’activitats. Penso que esta be treballar per projectes ja que no et dediques només a fer fer als nens fitxes i llibres.
Una cosa de les que em ve a la ment molt sovint moltíssims cops és de com apreníem els números i les lletres. Agafàvem una cartolina dibuixàvem la lletra la retallàvem i ens la penjàvem al coll, així duran tot el curs i cada setmana apreníem un numero i una lletra nova, de pal o lligada. Recordo que a mi m’agradava moltíssim perquè sempre quan arribava a casa anava a un racó que tenia a la meva habitació i penjava la lletra d’aquella setmana.
Hem quedava a menjar a l’escola i recordo que les taules eren triangulars i ajuntàvem dos per formar un quadrat. Ens col·locaven per ordre de llista i per cursos.
Al passar a primària seguia anant amb els mateixos companys ja que la meva escolaera d’una sola línia. Portava tres anys amb ells i encara em quedaven sis més. Penso que al anar tants anys amb els mateixos companys et fa crear com una petita família, un cercle d’amics que per molt que en un futur canviïn d’escola i es separin sempreestaran allà degut a estar tant units tantes hores , dies i anys.
A primària tenies els tutor durant dos anys. Tenies a primer i segon un, a tercer i quart un altre i després un diferents a cinquè i sisè, però a nosaltres en va tocar la mateixaprofessora a primer i segon i a cinquè i sisè. Recordo moltíssim a aquella professora perquè per a mi va ser la millor que vaig tenir. Al principi durant primer i segon no ho valorava tant però a cinquè i sisè encara i el seu mal geni i alguns detalls que no ens agradaven era de les millors professores ja que et preparava i t’ensenyava demanera diferent. Si em poso a pensar recordo que un dia estàvem a classe aprenent matemàtiques i ningú ho entenia, de sobte es va aixecar ens va posar a tots en fila i a partir d’un joc va intentar explicar-nos les multiplicacions. Encara i això tinc males experiències amb algun que altre professor durant la primària. Recordo un professor que es deia Antoni, que impartia educació física que era el professor més borde, repel·lent i dolent que havia tingut mai. Hi ha una cosa que em va marcar que va ser un cop que hem vaig lesionar el genoll fent la seva classe i durant una setmana no
vaig poder fer la classe, llavors mentrestant la meva classe feia les activitats jo vaig agafar una pilota de basquet per no avorrir-me. De sobte l’Antoni se’m va posar a cridar que pensava que estava fent, que si estava lesionada no podia fer cap mena d’exercici, quan jo estava asseguda botant la pilota. Quant li vaig dir que era per no avorrir-me em va cridar dient que a partir d’aquell dia ja hem donaria motius per no avorrir-me, des de aquell moment quan tothom acabava l’escalfament abans de començar a dur a terme algun joc o activitat jo havia de corre 5 voltes mes per tal de no avorrir-me. Penso com futura mestre que aquest comportament no era l’adequat ja que això provocava que els alumnes tinguessin un refús cap al professor i que els alumnes es revelin en contra d’ell. Això provoca que el professor s’hagi de posar més seriós i contundent amb la classe i d’aquí es creí com una cicle que no acaba ja que aniria augmentant tant per part dels alumnes com per la del professor.
També vaig tenir molts bon professors que intentaven de diverses maneres fer-nos aprendre. Recordo que fèiem càlcul mental a classe de matemàtiques. A la meva classe ens aixecàvem tots i ens posàvem a la paret en orde de llista. El professor ens anava dient operacions un per un i segons anaves contestant bé avançaves i si t’equivocaves t’atraçaves. Els tres primers aconseguien 0.25 punts més en matemàtiques i els tres últims havien de fer una fitxa de deures. Hem semblava i em sembla un mètode mol correcte i efectiu alhora de tenir als alumnes motivats i aconseguir que d’una manera més didàctica i no tant teòrica els alumnes aconsegueixin tenir un càlcul mental més ràpid i més eficaç, degut a que al tenir com a fi aquell punt de més en la nota ells s’esforcen més.
En general a la meva escola celebràvem les dates mes significatives, a carnestoltes fèiem una jornada especial, cada classe es disfressava d’una cosa que es decidia entre alumnes i pares de cada classe. Al pati es muntava un escenari i es feia una rua en la que podien assistir els pares. Després a San Jordi els alumnes de primària havia de fer una poesia o un conte tant en castellà o en català i després els de preescolar feien dibuixos. Al gimnàs es muntava un escenari en la que dos alumnes de sisè eren els presentador i anaven repartint i dient els premis, hi havia primer, i segon premi de cada modalitat. Els guanyadors s’emportaven una rosa i diversos llibres depenent del premi i el curs. També celebràvem la castanyada en la que anàvem al pati i les cuineres pujaven amb cubells de castanyes al forn i amb un paperina que havíem fet a classe i decorat ens la omplien i ens menjàvem les castanyes. També recordo la festa de final de curs. Cada any al final de curs un divendres a la tarda organitzàvem al pati una petita festa amb inflables i un canó d’escuma i després a la nit per els pares i alumnes un sopar en el que cada família portava el menjar que volgués i es repartia en taules i cadascú podia agafar el que volgués.
Com a futura mestre sempre he vist correcte això de celebrar dates importants a l’escola ja sigui San Jordi, Carnestoltes, la Castanyada, etc. Penso que és una manera diferent de fer veure als nens la importància d’un esdeveniment, d’una data important, el perquè i el que es dur a terme aquell dia. D’aquesta manera penso que els nens posen més interès en aprendre el perquè ja que hi participen ja sigui fent poesia, decorant l’escola o simplement fent la paperina per portar castanyes.
Si em poso a pensar, en conclusió he tingut sort i m’han agradat molt els meus anys en aquestes dos escoles tant la llarg d’infants com la de preescolar i primària. Tinc tant bon records com dolents però si ho poso en una balança sense cap dubte guanyarien la quantitat de bons moments i experiències que he viscut durant aquells anys. Cada cop que passo per davant de les meves escoles em venen un mar de records i emocions.
Quan jo arribi a ser mestre intentaré posar en pràctica tot allò que penso que és més adient i correcte a l’hora d’ensenyar als meus alumnes. M’agradaria molt posar en pràctica allò que jo he viscut i intentaria canviar els contratemps o errors que jo veia en el meu ensenyament.
Se que passar del mestre d’alumna al de professor és una cosa difícil ja que et trobes
en llocs diferents degut a que un et diuen el que has de fer i en l’altra ets tu qui diu el que s’ha de fer.
