Història dels nostres avis

A classe d'Història i  Antropologia de l'Educació hem fet un treball que consistia en fer-li una entrevista als nostres avis per tal de conèixer com era l'educació a la seva època i tot el que ha arribat a canviar l'escola, tant les assignatures, els horaris, els professors, la metodologia...

Aquest treball l'hem fet en grup i hem trobat l'avia d'una companya. Era l'àvia Núria Puig, que va començar a anar a l'escola sobre als anys 40, després de la guerra civil. La família de la Núria havía considerat a Franco com un líder i això ella ho recorda amb molta tristessa. A l'escola a classe i a casa tenien un quadre d'ell penjat a la paret.
L'àvia Núria va anar a l'escola durant 12 anys, des dels 2 fins els 14. A casa la Núria anar a l'escola era una cosa molt important ja que en aquella època estava ben vista aquella família que els fills podien anar a l'escola i perquè era molt important tenir uns coneixement i poder aprendre nous conceptes.
El que més li agradava a la Núria eren les matemàtiques però aquesta avia tenia una particularitat i era que li agradava molt tot allò que estava relacionat amb els difunts. De petita quant al poble moria algú li demanava permís a la seva mare per poder anar al cementiri a veure com treien als morts dels nínxols. A hores d'ara encara li dura una mica aquella tradició i tot i els anys fa col·lecció d'esqueles i recordatoris.
La Núria recorda que a l'escola al principi estaven barrejant nois i noies però a mesura de que anava passant els anys va arribar al punt d'estar separats nois i noies, ja que els nois ja anaven amb el becari.

La Núria sempre riu quan es possar a pensarr en el que feien a l'escola, els hi explicaven les coses pero mai aprofundien en cap tema i no entenien res, però el pitjor era que a sobre de no assabentar-se de res, els hi explicaven tot en castellà perquè tocava fer-ho així.
Els hi possaven deures i algunes vegades com la Núria té germanes més grans, els hi afagava els llibres i els hi copiava.

Nova experiència

A la Universitat Ramon Llull hi ha una setmana de reflexió en la que els alumnes de primer d'Educació tant de Primària com de Infantil anavem amb un alumne de 3r a l'escola en la que aquest està de pràctiques per poder tenir un primer contacte amb els alumnes des del punt d'un professor.

A mi em va tocar una escola de Badalona, al barri de La Salut. Aquesta escola és l'escola Josep Carner

L’escola Josep Carner és una escola pública, que engloba des de infantil fins a primària tenint 2 línies per curs. És una escola que acull a la diversitat, treballen per la integració i tenen molt present les diferents ideologies que de l’escola.

És una escola laica, també compta amb el projecte d’escola verda, la seva metodologia és bastant tradicional (no treballen per projectes, per racons, ni utilitzen gaires dinàmiques).

A mi em va tocar fer la pràctica al curs de 6è. És una classe de 24 alumnes, 16 nenes i 8 nens. La metodologia que utilitzen és tradicional, utilitzen llibres, quaderns o fitxes; tot i que, la tutora diu que per ciències socials fan més dinàmiques fent mapes conceptuals, gràfics, etc. És un grup d’alumnes treballadors però força despistats i moguts.

En aquesta classe tenen dos delegats que tenen una “llibreta dels problemes” en la que apuntes els problemes que els alumnes de la classe tenen i volen resoldre i també és un lloc on apunten aquelles persones que es porten malament a classe.  

Tot i que no treballen ni per racons ni per projectes es a dir poca llibertat tenen, dins de l’aula la professora els hi deixa escollir d’alguna manera el lloc on es volen assentar. Ells uns cops escolleixen el company que volen tenir al costat i ella els distribueix, i unes altres vegades ells es col·loquen al lloc on volen i la professora els reorganitza.

D’esprès dins de l’escola a l’hora de decorar-la per exemple per Nadal, els delegats tenen una reunió amb la resta de delegats dels altres cursos més professors, en la que es recullen idees que cada classe a votat i a decidit per decorar-la i desprès cada curs haurà de fer una cosa per decorar-la.

Una altre cosa que hem va agradar es que els alumnes de 6è apadrinen a alumnes de p-5 i aquests els ensenyen a llegir. Van a la biblioteca escollen un llibre i els hi expliquen als petits i els hi ensenyen a pronunciar el català correctament i aprendre a llegir bé.

De tot això trec una molt bona experiència ja que amb aquests dos dies he acabat de saber al cent per cent que en un futur vull ser mestre. Ha sigut una molt bona experiència, encara que ha sigut molt curta, jo m'hagués quedat molts més dies amb aquells nens, a aquella escola, amb la meva padrina i professors. Només dir que estic destijant tornar a fer pràctiques i tenir més contactes amb els nens.

Pissarres digitals interactives i tauletes a l'aula

A la setmana de reflexió de l'Universitat Ramon Llull va haver una conferència en la que s'explicava les noves tecnologies, en concret les pissarres digitals interactives i les tauletes dins de l'aula

La conferència va començar amb una explicació i presentació d'una pissarra digital, els seu funcionament, que es podia fer amb ella i el que es duia a terme a l'aula conjuntament amb els alumnes. 
Les pissarres digitals són molt més que una simple pissarra, no només és un lloc en el que podem escriure, sinó que és una tecnologia que ens permet obrir-nos i visitar el món fent que entri dins de la nostre aula.
Al ser tàctic aquesta pissarra ens permet interaccionar de manera diferent amb ella. Però la interacció no sempre és una cosa molt clara. Ja que no sempre afavoreix en l'aprenentatge. 
Hem de tenim en compte de que l'alumne també ha d'interaccionar i al ser una única pissarra al aula impossibilita la interacció constant de tots els alumnes. 

Tot seguit van passar a explicar-nos l'exemple d'una escola en la que els alumnes aprenien i duien a terme activitats i classes a través i utilitzant la tauleta digital. Ens explicaven que els alumnes estaven més atents i que aprenien de manera diferent ja que molts cops podien tenir una tauleta digital cada alumne. Ens comentaven que el dia que no era així els alumnes no tenien problema en compartir-ho amb un altre company i que una cosa que els hi sorprenia era que al reves que amb joguines o llibres que sempre hi havia problema alhora de compartir-ho amb la tauleta digital era tot el contrari i a hores d'ara encara no hi havia hagut cap problema. 


Si em poso a recordar, aquella conferència hem va semblar molt interessant ja que no havia pogut veure ni mai hauria pensat en que un dia arribarien els nens a treballar amb totes aquestes noves tecnologies i que d'aquí es podrien treure resultats positius. 
Penso que si es dur a terme de manera correcta podria ser un bon mètode de treball tant les pissarres digitals com les tauletes. 

Abans de la conferència jo pensava que en una aula en la que es treballés amb ordinadors, tauletes, ipads, els nens no tindrien el mateix rendiment ni eficàcia que d'altres aules ja que veia aquestes eines com un problema alhora de la concentració dels alumnes. Després d'aquesta conferències desprès dels exemples i vídeos que han passat a la conferència dels alumnes a l'aula la idea que tenia des de un principi em va canviar tot i que actualment si hagués de treballar amb elles a l'aula em seria una mica complicat ja que m'hauria d'adaptar i saber bé com funciona l'eina per desprès ensenyar-li als alumnes com fer-la servir. 

SCOOP.IT

Scoop.it és una eina que permet  buscar tòpics que ens interessin, pujar notícies i pàgines que ens hagin agradat, és a dir ordenar tot allò que ens interessa en una mateixa pàgina. També podem seguir altres perfils de gent i amics per tal de saber i coneixer els seus interessos i gustos. Seria una eina molt semblant al Facebook però amb les seves diferències.

A l'hora d'ordenar els continguts ho fem en apartats anomenats My Topycs, serien com carpetes que agrupen les diferents temàtiques. 
Un altre concepte que aprenen amb aquesta eina serien els scoops que són totes les notícies i articles que anem penjant en el nostre perfil. 
També trobem la pestanya de  dashboard que ens permet visualitzar tot allò que pengen els nostres amics i això poder-ho compartir també nosaltres. 

Trobo que és un programa bastant fàcil de dominar ja que esta tot bastant ben explicat. 
Si volem crear un conte primer hem de donar-li a Sign In i poder accedir des de qualsevol xarxa social, per exemple Twitter. 

Un cop registrat a Scoop.it, el primer que hem de fer és crear un tema, seleccionar l'idioma i afegir paraules clau relacionades amb el tema, de forma que el propi buscador de Scoop.it pugui recorre la web i ens suggereix-hi una sèrie de continguts que pot afegir. Tot allò es pot editar i modificar sempre que es vulgui. 

Com a futura mestre crec que em pot servir de gran ajuda aquest programa a l'hora d'ensenyar alguna informació o notícia a l'aula, ja que amb el Scoop.it ho tindria tot ven endreçat i hem seria més fàcil trobar-ho. 
També trobo positiu el fet de poder segui a altre gent ja que podria estar comunicada, és a dir, podria seguir tota l'activitat d'altres mestres amb la fi d'intercanviar opinions, noticies, etc, sobre l'àmbit educatiu. 

Com parlar bé en públic?

El llibre està adreçat a aquelles persones que volen millorar la seva expressió oral, ens parla de totes les eines que ha de dominar i tenir present un bon orador a l'hora de fer un bon discurs i de parla en públic. 

La principal preocupació és la por i el nerviosisme de parlar davant de tanta gent. Aquest llibre comença parlant del llenguatge oral remarcant la importància d'aquesta. Parla de la retòrica del control de nervis, remarca que a la societat actual no s'ensenya a parlar en públic i això és una marca molt important de l'educació actual. En aquest mateix apartat ens ensenya quines són les frases del discurs. L'autor dona quatre pautes per aprendre com parlar bé en públic i ens ensenya quatre tècniques dle llenguatge oral. 

Hi ha quatre aspectes de la veu que l'orador ha de tenir presents: el volum, la velocitat l'actitud i l'articulació. La respiració és un altre element molt important a l'hora de fer una bona presentació.

La segona part que cal remarcar és el llenguatge corporal i ens parla sobre la importància de l'actitud, ens dona indicacions de com controlar el nostre cos a l'hora de parlar i exposar. S'ha d'actuar amb naturalitat i sobretot improvisar el discurs tenint coneixements sobre el tema i memoritzar tot el que dirà en la presentació oral, s'ha de ser clar, precís i breu. La mirada és un altre dels elements bàsics, ja que aquesta és la manera amb la que es pot intercanviar informació entre l'emissor i el receptor. 

A la següent part ens parla dels mitjans audiovisuals i de suport. Ens aconsella que no hem d'abusar d'aquest ja que el que realment importa és l'orador i el seu guió. Ens ensenya també, com hem de tractar la informació estadística i la informació no estadística. En aquesta mateixa part ens parla de la manera com hem de preparar un discurs. Tot seguit, aprofundeix més en el tema del discurs, la seva estructura, desenvolupaments, pautes, anotacions, etc. I, finalment ens presenta un decàleg del llenguatge oral. 

El guió és el recull de les idees que es volen transmetre al públic i hi ha diverses tècniques per buscar aquestes idees, ja sigui per un bon coneixement del tema o una bona cerca d'informació. 

L'estructura es divideix en tres parts; introducció, desenvolupament i conclusions. Després d'una bona introducció on explicarem de que parlarem en el nostre discurs, passem al desenvolupament que és la part més important ja que és on explicarem de manera més detallada el nostre tema, utilitzant les tècniques per informar i intentar convèncer. 

En conclusió, aquest és un llibre que et dona una sèrie de pautes per poder desenvolupar-te bé a l'hora de parlar en públic.  

A classe de COED desprès de llegir aquest llibre van crear un decàleg col·lectiu sobre els deu punts que creiem que eren els mes importants. 

Decàleg: 

1.       El guió és la carcassa del discurs i és un conjunt d’idees principals ordenades (segons la finalitat de l’orador)

2.       Respondre les 4 preguntes: per què? (objectius),  a qui? (al públic), què (guió) i com? (els mitjans).

3.       Llenguatge oral, clar i concís. No es tracta de resumir sinó de trobar la paraula indicada i fer frases curtes.

4.       Naturalitat en l’exposició oral. Poder parlar en públic correctament no és innat i sempre es pot aprendre.

5.       No abusar dels mitjans audiovisuals.

6.       Retroalimentació (feedback): t’alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs i requereix tenir un cert grau d’empatia i adaptació del discurs al públic.

7.       Locució: la veu (volum o intensitat), entonació, respiració i silenci.